Autèntic ambient festiu en una final en la que tant U.E. Santboiana com Ordizia han arribat després d’haver superat a dos difícils rivals cadascú al play-off. Sobre el paper, forces molt igualades ja que es tracta de dos equips, i per extensió dos clubs, amb una forma similar de treballar, des de la base, i una afició que omple el seus respectius camps setmana darrera setmana.

Estil de joc també molt semblant entre ambdós. Un Ordizia, a més, que venia amb un afegit emocional, doncs aquesta temporada la plantilla basca ha perdut tràgicament un dels seus rugbistes, Kawa Leauma.

Però aquesta U.E. Santboiana estava molt implicada amb la competició i aquest any al Baldiri Aleu arribava sempre haver perdut cap partit. L’equip motivat, els jugadors il·lusionats i l’estadi ple de gom a gom eren factors importants per evitar que s’escapés la victòria.

Als primers minuts del partit, la Santboiana ha tancat al seu camp a l’equip visitant pressionant contínuament amb intenció de marcar el més aviat possible. Ha estat l’equip d’Ordizia, però, qui al minut 16 i després de les poques vegades que havia pogut jugar al dels blaus, ha inaugurat el marcador amb un assaig transformat que no ha pogut refredar a l’equip de Sant Boi ni a la seva afició, que avui empentava com mai.

I així, al minut 23, després d’un magnífica acció per la línia, l’arrier de Sant Boi Imanol Martínez, que s’havia incorporat a l’atac, posava l’oval en zona de marca de l’Ordizia a prop de la bandera, que un Rojas impecable, s’ha cuidat de transformar.

Ordizia intentava una fixació darrera a un altra, topant-se amb una fèrria defensa Santboiana, que ha sigut marca de la casa tota la temporada. En una de les ovalades recuperades pel degà per pressió sobre la possessió dels vermells, entre vint-i dos i quaranta metres, la pilota ha arribat a Javier Rojas que, centrat i amb sang freda, ha passat un drop de magnífica realització.

Seguint amb la mateixa tònica de joc, uns minuts després, concretament al 31, s’ha produït la jugada èpica de la final: una pilota treta en defensa per Ordizia amb el peu, ha arribat a mans de l’arrier santboià Imanol Martínez, que situat a prop de mig camp i amb tot el seu equip per davant d’ell, ha decidit el que manen els llibres no escrits del joc del rugby en aquests casos: xutar un drop amb potència per la gran distància a pals, que ha passat entre el deliri de la afició santboiana.

S’ha arribat al descans amb l’avantatge ajustat de la U.E. Santboiana al marcador per 13 a 7.

A poc de començar la segona part, ha estat substituït el capità del degà Afa Tauli, que ha arribat a aquesta final molt just de forma física per les lesions sofertes i no recuperades del tot, però que no ha volgut faltar en aquest partit decisiu, donant exemple de sacrifici i capitania.

La segona part, en aquesta jornada calorosa que patien el jugadors dins del terreny de joc, ha començat amb atacs per una i altra, ben aturats per les respectives defenses. Al minut 56, després de successives fixacions i desplaçaments de l’oval, aquest ha arribat a mans del centre Nacho Contardi, que ha assajat sota pals. Assaig transformat per Javier Rojas que posava el marcador en franquícia i deixava als de Sant Boi ben a tocar de la victòria.

Pocs minuts després i en la primera ocasió que han tingut els visitants en un cop de càstig a favor, l’han transformat, el que els donava de nou possibilitats d’atansar-se en el resultat.

Però novament Javier Rojas, amb el seu impecable peu, ha passat un cop de càstig llunyà que davant del poc temps que quedava, donava prou coixí.

Però quan jugues contra equips bascos cal pensar que aquests no baixaran els braços fins al xiulet final del partit i així, malgrat l'esgotament d’uns i altres, pel dur partit jugat, Ordizia ha assajat a l’últim minut amb marca transformada, que ha estat la jugada que ha donat fi a aquesta emocionant final amb el just resultat de 23 a 19, amb una U.E. Santboiana que ha aconseguit així el seu vuitè títol de Lliga de la Divisió d’Honor, fet que no s’havia aconseguit des de la temporada 2005-06.

Magnífic epíleg a l’any de celebració del Centenari i amb l’afegit d’aconseguir la victòria i el Campionat davant de l’afició Santboiana, que ha estat un gaudi més del triomf.

FERRO SANT BOI!

Text: Josep Lluís Sirvent

Fotografies: Jordi Elias