El segon equip de la UES hi creu

La Santboiana B es proclama campió de la Divisió d’Honor Catalana després de guanyar 25-15 a l’INEF Lleida

Amb un ambient calorós, de plena primavera, començava la primera final de la Divisió d’Honor Catalana, competició que enguany ha suposat quelcom diferent per a la màxima categoria del rugby català, doncs després d’una fase regular amb 10 equips s’han jugat uns playoffs entre els 6 primers classificats. Ahir a la Foixarda es va poder veure la final entre l’INEF Lleida i el segon equip de la UES, curiosament els dos primers classificats també al llarg de la fase regular.

Els de la terra ferma arribaven com a favorits, amb la moral pels núvols després d’haver guanyat els 11 partits disputats de la fase final d’aquesta lliga, incloent les semifinals contra el Químics dues setmanes enrere. Un equip que arribava a una final històrica pel seu club amb les idees clares per tal d’endur-se el títol.

Enfront, però, es trobaven els nostres nois del segon equip, que s’havien guanyat el lloc a al final després de vèncer el Sant Cugat B a l’altra semifinal. Un equip elaborat amb una important quantitat de jugadors sub21 i magníficament conjuntat amb aquells més experimentats, dirigit pel Josep Lavernia, en Paco Baena i en Diego Godoy, amb en Jordi Vilar com a delegat. Tot estava servit per gaudir d’un bon partit de rugby.

Començava el match amb un alt volum de joc, un bona defensa dels nostres aconseguia aturar més d’una vegada els atacs dels verds. Tot i així, serien els del Baldiri Aleu els que començarien manant al marcador, amb dos cops de càstig transformats per Victor Cuenca que, cap allà al minut 20, posava el 6-0 a favor. La moral del Lleida no es va veure afectada, doncs aconseguien el seu primer assaig després d’una melé, 6-7.

Tot i així, la regularitat al llarg dels 80 minuts va ser factor clau per la UES, i una prova més va ser el fet que amb una bona defensa i amb bones seqüències ofensives arribaven al descans amb un favorable 9-7, després d’un nou cop de càstig transformat per Victor Cuenca.

Tot just començar la segona part el jove equip del Llobregat demostrava una de les armes més poderoses que li han permès arribar a ser campió; amb una bona pressió defensiva aconseguien que el Lleida xutés la pilota afavorint el ràpid contraatac de la línia santboiana, iniciat per Luis Espejo, on gairebé tot el conjunt de la tres quarts blava va intervenir fins aconseguir un valuós assaig a prop dels pals de Victor Cuenca, que transformava. 16-7. Poc després l’INEF acurtava distàncies amb un cop de càstig, 16-10.

Els intents del Lleida per fer mal a la UES anaven perdent intensitat i, de fet, va ser el conjunt santboià qui a prop va estar d’aconseguir més trys. No seria així, però 3 cops de càstig més transformats per Victor Cuenca al llarg dels últims 20 minuts de partit donarien un coixí suficient com per veure amb tranquil·litat els últims instants de la final, 25-10.

Ja amb el temps complert el Lleida aconseguia un assaig al costat de la bandera que deixava el definitiu 25-15 al marcador i el primer títol de la Divisió d’Honor Catalana a les vitrines del Baldiri Aleu.

Sobre el partit, en Josep Lavernia va comentar que “l’equip va jugar molt concentrat, sabent en tot moment el que s’havia de fer. Crec que som justos guanyadors perquè vam ser l’equip que va proposar millor joc i una estratègia ben definida”. Sobre les aspiracions del segon equip de la UES per aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor B estatal de cara a la temporada vinent, Lavernia té clar que “vec l’equip amb molta força i il·lusió per aconseguir l’ascens”.

Els 25 punts del partit els va fer el Victor Cuenca, qui comenta que “l’equip va jugar prou bé. Era una final i no sempre a les finals es fa el millor joc, però tot i així va sortir bé. Vam jugar amb les premisses que els entrenadors ens van donar i vam demostrar que sabem competir. A més, vam dominar els moments del partit i vam tenir molt bona actitud”. Cuenca ens deixa clar que per ell “saber competir és molt important. Es pot pensar que amb un equip tant jove això pot ser un handicap, però gens ni mica. Mentalment són jugadors amb molta experiència tot i la curta edat que tenen”.

Per últim, el capità Carlos García (Charli) diu que “encara estic sorprès de com va afrontar l’equip la final: amb bona actitud, confiança i sacrifici. Trobo que vam intentar imposar el nostre joc durant els 80 minuts, però la clau va ser el fet que vam tenir el control, aprofitant la bona defensa i els xuts del nostre obertura”. A més, en Charli comenta que “tenint el compte el partit d’ahir crec que som justos guanyadors. Vam demostrar tenir experiència d’haver jugat moltes finals abans, en totes les categories inferiors. Això va ser un punt decisiu”. Finalment, el capità té clar que “si continuem treballant així, fent les coses bé, estic segur que pujarem a DHB. Gràcies a l’esforç i el compromís de tots, hem de tenir clar que la temporada no ha acabat, hem d’aprofitar i gaudir al màxim”.

Els 23:

• Alejandro Leyton (Jaime Espinola)

• Gerard Godoy (Kevin Corachan)

• Glubis Lozano

• Julen Lafraya

• Oriol Alicarte (Juan Sabatini)

• Josep Colet

• Carlos García-Capità (Martí Ferrer)

• Alex Gómez (José Gómez)

• Luis Espejo (Marc Ros)

• Victor Cuenca

• Pau Basalobre (Nico Francisquelo)

• Oscar Torés

• Cristian Gómez (Marc Basalobre)

• Adrià Martín

• Ferran Rodríguez

Estadístiques:

6 cops de càstig de Victor Cuenca

1 assaig de Victor Cuenca

1 transformació de Victor Cuenca