Unio Esportiva Santboiana | 1921-2011 - 90 anys de rugby a Barcelona i Catalunya

El SOPAR DE CLOENDA 2013 tindrà lloc el proper dia 14 de Juny (divendres) a l'hotel NH de Sant Boi. Us animem a venir per arrodonir una fantàstica temporada.
 El preu seran 25 euros per als socis i 30 per als no socis. Teniu temps fins dimarts per apuntar-vos trucant al 936400726 o bé enviant mail a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Dissabte passat va estar guardonat el nostre estimat ex-jugador, soci i amic Albert Malo amb la MEDALLA D'OR de la Federació Espanyola per haver estat més de 74 vegades internacional.
Recordem que l'Albert és Fill Predilecte de Sant Boi i que, excepte una temporada a l'Hemisferi Sud, sempre havia estat jugador de la Santboiana, sent el jugador més admirat i reconegut.
Moltes felicitats Albert !!!!!!!

Crònica d'una il.lusió per Emili Muñoz:

La pilota volava directa cap a un punt suficient per travessar la línia entre pals, amb la força suficient del cop de peu de l’Adam per arribar a la meta, amb les mirades clavades dels milers d’espectadors i l’empenta mental suficient dels centenars de catalans de la grada enganxats en una gran rotllada emotiva, amb els mèrits suficients dels jugadors per clavar els tres punts que faltaven per endur-se el títol de millor equip del campionat cap a Sant Boi. El capriciós Eolo, deu dels vents, bufà inoportunament i s’endugué la pilota a l’infern.

La tarda anterior, a la Plaça Major de Valladolid, es produïa una trobada imprevista, convocada per ningú, o, millor, per la telepatia de la gent de la Santboiana desplaçada en cotxe, autocar, tren, o avió fins a la capital d’un Pisuerga rialler i cabalós. Abraçades i alegria de trobar-se com si fes molts anys que no es veien. No feia dotze hores que havien sortit de Sant Boi però feia set anys que no es trobaven per assistir a una final de lliga. Els joves del juvenil i amics, arribats per
diferents mitjans, aviat van formar la seva expedició i el seu singular itinerari pel cas antic de la ciutat: del Vino Tinto al Bar del Quesos per acabar a la disco el Boss, vestits amb peces de l’equipament del club, com si també ells estiguessin mentalment concentrats. Els adults es repartien entre el bonic circuit monumental de la
ciutat antiga, els bars i les botigues, fins i tot hi va haver qui s’afegí a la manifestació local de la jornada europea de protesta contra les retallades. A poc a poc anaven coincidint cap a les 9 del vespre en els restaurants de l’entorn de la Plaça. Alguns visiten el Bar de El Salvador on reben ànims i recomanacions per guanyar el VRAC. Mentrestant els jugadors estaven concentrats en un auster hotel lluny del centre urbà. Ambient de festa, nervis els justos, sense inquietud obsessiva, amb la consciència que l’èxit de la temporada ja s’havia assolit arribant fins aquí. Directiva del club, autoritats municipals, amb l’alcalde al davant, i afeccionats en general comparteixen
taula, hotel i grades. Es visualitza aquest encisador ambient del rugby en general, i de la Santboiana en particular, de proximitat i complicitat social.

El matí de diumenge 2 de juny comença gris i fred, es va il·luminant quan s’apropa l’hora del partit. Les grades, ampliades per a l’ocasió, s’omplen de gom a gom en ambdós costats del camp: un lateral l’omple l’afecció del VRAC i l’altra, majoritàriament, la de la Santboiana. La desfilada de tots els jugadors de l’escola
del VRAC i l’animació sectària de la megafonia creen un ambient més propi d’un partit de lliga que no pas d’una final on se suposa que la seva organització no correspon exclussivament al club de casa. El més sorprenent va ser que amb el partit en marxa el localisme organitzatiu es va mantenir fins al final. Cants emotius de l’afició santboiana i els crits de rigor s’imposaven en l’ambient. El joc de l’equip els estimulava i el públic estimulava l’equip. Ara sí, els nervis i la tensió a flor de pell però continguda per la confiança que generava l’equip. El pensament comú semblava ser aquest: no solament hem arribat a la final sinó que, la guanyem o no, estem fent un gran partit, una exhibició de joc, de combativitat , de compromís i de dignitat.

El retorn a casa va ser llarg i dur en les primeres hores. Més silencis que comentaris de les jugades clau que inesperadament van tòrcer una treballada i merescuda victòria.  A l’hora del sopar, però, la conversa dels viatgers de l’autocar ja girava entorn de l’equip que tindrem la temporada vinent, la confiança en la línia iniciada en relació als jugadors estrangers i en la promoció dels jugadors del planter. El vent va bufar inoportunament i s’endugué la pilota a l’infern però no l’enorme i fonamentada il·lusió de la gent de la Unió Esportiva Santboiana.

Valladolid, 2 de juny de 2013

Adjuntem la crònica del nostre amic Martí Molina del Diari Ara:

La Santboiana Seat es queda a les portes de la Lliga amb un assaig local a l'últim minut (27-25)

El Quesos revalida el títol de Lliga després de remuntar un partit que tenia perdut al descans. Canning ha errat un cop de càstig que hagués estat definitiu

La Santboiana Seat s'ha quedat sense el títol de Lliga de la forma més cruel. Els catalans tenien el partit a la butxaca a falta de 10 minuts, però una successió d'errors defensius ha permès que el Quesos Entrepinares remuntés el partit i aconseguís la victòria final (25-27). Adam Canning ha tingut un cop de càstig amb el temps complert, però el vent ha frenat l'oval, que s'ha quedat a uns centímetres de travessar els pals.

Domini visitant
La Santboiana Seat ha estat millor en els primers 40 minuts de partit, i en general fins que en faltaven deu per acabar-se. La primera acció ja ha servit per demostrar que els catalans han sortit al terreny de joc més endollats que els castellans. Més intensitat en el joc, gran velocitat en la circulació de l'oval i millor desplegament físic per atacar la defensa rival i frenar els atacs locals.

Després d'una primera arribada als dos minuts de joc, Romu ha obert el marcador amb un xut a pals (10') i poc després Cyrus (12') culminava sota pals un atac ràpid per la banda dreta, trencant la defensa local, forta al xoc però una mica lenta de cames. El parcial l'ha ampliat Romu transformant a pals i convertint un cop de càstig (16') per situar el 0-13 a l'electrònic.

El domini visitant només l'ha pogut trencar el Quesos amb un xut a pals de Griffiths (22'), si bé ell mateix ha estat protagonista un minut després, perdent una pilota prop de la línia de marca i deixant l'oval lliure perquè Kiri Kiri només hagués de rematar la feina. El màxim avantatge al primer temps ha estat de 3-18 (Romu no ha pogut transformar).

Amb l'orgull ferit, el Quesos Entrepinares ha fet un pas endavant i ha posat setge a la defensa de la Santboiana Seat, que per primer cop s'ha vist amb dificultats al darrera. Chichua ha vist la targeta groga al minut 28, i amb superioritat numèrica, els castellans han retallat el marcador amb un assaig de càstig (31').

Els minuts instants del primer tems han estat igualats, amb la pilota més temps a camp de la Santboiana, tot i que sense passar excessius problemes al darrera. Al minut 40, el marcador era de 10 a 18 per als catalans. A la represa, tot ha estat diferent.

La Santboiana ha continuat exhibint bon rugbi, i de fet semblava que tenia el partit controlat, però ha acabat pecant de joventut davant un rival veterà que ha sabut capgirar l'enfrontament als darrers minuts.

El vent ha començat a fer la guitza als de Sant Boi quan Romu no ha pogut convertir un xut a pals (48), i poc després Hamish ha vist la targeta groga (53'). Tot i això, la possessió era visitant i mica en mica els catalans s'han acostat a la línia de marca, assolint l'objectiu al minut 63, amb un 'pick&go' de Lyons que ha transformat Romu (13-25).

Decisió polèmica
Faltaven deu minuts i la Santboiana tenia el partit a la butxaca, quan una decisió arbitral polèmica ha condicionat el partit. L'àrbitre ha interpretat que els jugadors de la Santboiana s'introduïen la pilota a la zona de marca i ha donat una melé favorable al Quesos. L'acció acabaria convertint-se en un assaig de Gavidi sota els pals, que ha transformat el xutador.

A falta de pocs minuts, el Quesos tan sols era a una marca d'empatar, i de guanyar si aconseguia la transformació posterior. I ha assolit el seu objectiu. El públic local s'ha bolcat animant els seus jugadors, i la Santboiana ha fet un pas enrere. Els nervis i la pressió han fet la resta. L'equip no ha sabut treure la pilota de la zona defensiva, i gràcies a un placatge en un rebuig, el VRAC ha acabat trobant la marca per mitjà de Pedro Martín (78'). La transformació posterior, tot i ser molt escurada a la dreta de l'atac, ha situat els de Valladolid per davant per primer cop en tota la final.

El comiat més cruel
Amb només dos minuts per davant, la Santboiana ha tingut dues opcions d'anotar i capgirar el marcador al seu favor, però el vent ho ha impedit. Primer en un drop que s'ha quedat curt, i després amb un cop de càstig molt centrat, però lluny dels pals, a uns quaranta metres.

S'ha fet el silenci al Pepe Rojo. Uns desitjant que la pilota creués els pals i donés el triomf a la Santboiana. Els altres, confiant en l'error d'Adam Canning, el xutador dels catalans. La moneda era a l'aire i ha caigut del costat castellà.

Una ràfega de vent inoportuna, just quan la pilota ja estava a punt de creuar els pals, ha frenat la pilota en sec, que ha caigut a plom a pocs centímetres de la glòria. La defensa local ha agafat l'oval i l'ha tret fora del camp, i aquí s'ha acabat el partit i el somni de la Santboiana.

Hem d'estar orgullosos d'aquest equip i aquest Club, des dels més petits als més veteranos i a totes les instàncies. Estem bojos pel rugby i els valors que representa, si a més gaudim i guanyem, com ara, festa! Ferro i força. Adjuntem la prèvia sempre interessant d'en Lewis

En primer lloc, gràcies a tots pel vostre gran suport a la semifinal contra el Atletico de Madrid, i durant tota la temporada. Va ser molt satisfactori guanyar la semi i passar a la final d'aquest diumenge a Valladolid. Va ser un gran esforç per part del nostre equip especialment tenint en compte les tres setmanes d'aturada que vam tenir, i la possibilitat de poder estar a un nivell físic baix. Crec que vam jugar bé en defensa, a l'àrea de contacte i vam mantenir el nostre nivell físic. Les àrees que van ser bastant pobres eren, les touches i les recepcions de kick off. La nostra melé no va ser consistent durant els 80 minuts i no vam aplicar les nostres estructures bé. Aquestes àrees s'han treballat aquesta setmana i hem de corregir-les per a aquest diumenge.
 
  En Jake es va lesionar ahir a la nit a l'entrenament i és dubte per ser titular. La resta de l'equip està bé i som capaços d'iniciar el partit amb el mateix 15 que va jugar la semifinal. Tindrem més notícies sobre Jake aquesta nit en el nostre últim entrenament de la temporada.
 
  Sabem que el VRAC són molt capaços, són els campions actuals i que no voldran perdre dos finals el mateix any. També ens recordem el resultat de l'últim cop que vam jugar allà. Ells estaran molt segurs, tenen molt per jugar i tindran molt de suport.
 
   Seguirem fent el nostre joc. Ens agrada jugar al nostre estil de rugbi i no hi ha necessitat de canviar alguna cosa que és agradable i funciona bé per a nosaltres. Anem a veure què passa!!
 
  Una vegada més, moltes gràcies pel vostre suport i per als que viatgeu per ser a la final amb nosaltres, recordeu de viatjar de forma segura i gaudir amb nosaltres d'una experiència increïble. Amb una mica de sort, el vostre suport, i els jugadors que donaran el 110 per cent, qui sap el que pot succeir...

Lewis

Convocatòria VRAC

1. Balsalobre, Josep
2. Phipps, Johnathan
3. Chichua, Amirani
4. Mckeller, Hamish
5. Lyons, Craig
6. Sanz, Ruben
7. Kirikiri, Antonio (capt)
8. Tauli, Afa
9. Puigbert, Marc
10. Marcos Puig
11. Palau, Mauro
12. Baker, Charles Cyrus
13. Blasco, Aleix
14. Lauret, Romuald
15. BaróN, Nil
16. Bou, Carlos
17. Ferron, Daniel
18. Puigbert, Josep
19. Serex, Jake
20. Canning, Adam
21. Garcia, Oriol
22. Gonzalez, Federico I
23. Vilá, Ivan

Podreu seguir el partit en directe per la web d'Esports 3 i faran connexions en directe a la TV:

http://www.esport3.cat/directes/especials2/

Adjuntem crònica d'en Emili Muñoz:

Campionat d’Espanya Juvenil

BUC  BARCELONA 7  vs  85 UE SANTBOIANA

Malgrat haver resolt amb solvència els tres partits anteriors de la lligueta del Campionat d’Espanya la UE Santboiana va sortir al terreny de joc de la Foixarda amb molta concentració i intensitat. Aquest respecte de la Santboiana a  l’equip del BUC, que  ha lluitat amb dignitat els difícils partits del grup que li han tocat,  s’ha mantingut al llarg del partit  tot i que amb el pas dels minuts la UES s’ha anat imposant  clarament en el marcador,
Els 10 primers minuts de joc  feien preveure un partit  força   igualat. De sortida el BUC va marcar el ritme del partit, controlava més la pilota i no permetia  a la UES sortir del seu terreny de joc. L’escenari va canviar en els 10 minuts següents quan  els de Sant Boi van aconseguir tenir més la pilota, gràcies al joc de fixar i recuperar de la davantera, i  jugar-la amb una velocitat espectacular. A partir d’una recuperació de pilota en una melé l’equip fa que  aquesta voli  entre les mans de Marc Martorell,  Cristian, Óscar i Lluc que la rep al mig del camp i supera en carrera els contraris fins a la línia d’assaig. Va ser el primer d’un sèrie de 4 assaigs successius que van marcar definitivament la dinàmica del partit: en el segon assaig en Ferran Martínez  la planta  després d’un atac de davantera; en el tercer  l’Òscar  culmina una  ràpida execució d’ un cop de càstig a favor; el quart  assaig és resultat d’una preciosa jugada ràpida de la línia amb recolzaments i creuaments entre Artur, Óscar, Lluc i Cristian que  finalment planta l’assaig. El BUC no   arribava  a interceptar els ràpids moviments de pilota  de la UES i  va anar relaxant els seus  placatges davant les continuades carreres dels jugadors de la línia i fins i tot de la davantera  santboiana. Així, en els darrers 10 minuts  del primer temps, l’Artur, el cadet  Ferran Tejada, l’Òscar i en Marc Martorell van aconseguir 4 nous assaigs  en jugades de factura semblant a les anteriors.  Resultat de 0-52 al final del primer temps.

El BUC va mostrar un cop més els seu orgull  i esperit de lluita en començar la segona part  i va equilibrar el joc  durant els primers minuts:  augmenten la seva pressió, plaquen més intensament  i fixen bé en el joc de davanteres. Això els permet aconseguir un assaig i la corresponent transformació. La UES replica  d’immediat amb una llarga penetració de Cristian per un passadís que troba  entre línies pel centre del camp i  facilita l’ assaig de Marc  Martorell. Un gerro d’aigua freda a les expectatives que havia generat el BUC a l’inici de la segona part. A partir del minut 45 de joc el partit entra en una fase d’interrupcions, faltes i sancions  que descentren els jugadors de la UES i mostren la intensitat amb que es jugava a pesar del resultat. Recuperada la serenitat  i la dinàmica de control del partit en el darrer quart d’hora la UES aconsegueix marcar  4 assaigs més materialitzats per en Ferran Tejada, l’Òscar (2) i  en Cristian.  En total la UES va realitzar 13 assaigs i 10 transformacions, i el BUC 1 assaig i 1 transformació. Resultat final 7-85.
L’entrenador  de la UES Javier Corbacho  considera que la clau del partit ha estat  “la motivació i la continuïtat amb que els jugadors  han afrontat i  han jugat aquesta quarta jornada del campionat, cosa que els ha permès superar  els problemes inicials i anar creixent al llarg del partit. Amb aquesta dinàmica prepararem la següent ronda  de la competició”.

Jugadors  a l’inici del partit: Marc Nieto, Gerard Godoy, Daniel Petreanu, Julen Lafraya, Ferran Martínez, Roger Conesa,  Ferran Tejada, Joan Campius, Artur Mazón, Marc Martorell, Pau Balsalobre, Cristian Gómez, Víctor Serna, Lluc Muñoz, Óscar Torés.

Entren a la segona part: Pau Montané, Alejandro Leyton, Juan Ruan, Uri Vidal, José Ignacio, Héctor Gimeno.

Tots cap a Valladolid !!!!!

El club organitza una expedició d'aficionats a Valladolid per anar a veure la final de Lliga de Divisió d'Honor que juga entre la  U.E.Santboiana i el VRAC Quesos Entrepinares.
L'autocar sortirà a les 7 del matí de dissabte dia 1 i tornarà des de Valladolid diumenge dia 2 havent dinat després del partit.

El preu son 75 euros pels socis i 90 pels no socis (inclou el viatge en autobus de 1ª categoria i allotjament i esmorzar en hotel de 4*).

Fins dimecres hi ha temps per passar per les oficines del club per apuntar-se i abonar l'import. Les places son limitades. (en cas que no hi hagués un mínim s'avisaria dijous i es retorneríen els diners, tot  i que  als 5 minuts de posar-ho al Facebook ja hi havia apuntades 12 persones !!)

Esperem que sigui com sigui aneu a donar suport a l'equip. Anar en bus és molt més econòmic, fa equip i et permet relaxar-te en un viatge que amb cotxe és molt pesat i car.

Per a més informació podeu trucar al 936400726 (tardes)